Educació i vida urbana

Educació i vida urbana: 20 anys de ciutats educadores és una antologia de textos compaginada per celebrar el vintè aniversari de l’Associació, que va ser presentada al X Congrés de l’AICE celebrat a Sao Paulo l’any 2004.

Els tres capítols que composen l’antologia són: Els nous reptes de la vida urbana, on economistes i sociòlegs parlen de l’evolució recent de la idea mateixa de ciutat, Educació: el present és el futur, on s’analitza el futur que el propi concepte d’educació implica i el tercer capítol del llibre està dedicat a la pròpia història de l’Associació, als seus Congressos i a la selecció d’alguns testimonis que permeten fixar la trajectòria del realitzat i obrir les portes al noves trajectòries que ja s’entreveuen.

Al lector

Educació i vida urbana: 20 anys de Ciutats Educadores és una publicació que forma part de les activitats amb les quals l’Associació Internacional de Ciutats Educadores vol celebrar no només els seus anys d’història, sinó també l’inici de nous projectes que facilitin la integració en els seus programes dels canvis socials i polítics que tan profundament han marcat el canvi de segle.

La idea d’aquesta antologia és afavorir el debat i establir un punt de referència comú per als responsables polítics dels governs locals, d’institucions i col·lectius implicats en tasques educatives i per a ensenyants dels diferents nivells educatius. És a dir, el llibre vol ser un punt de trobada entre aquelles persones que tenen la responsabilitat d’orientar i regular la vida de les ciutats i la dels que exerceixen la pràctica diària de l’educació. Massa sovint aquests dos àmbits estan tan allunyats entre ells que no solament no es reconeixen com a aliats inevitables, sinó que en la seva mútua ignorància deixen al descobert un espai de vital importància per a l’existència i el desenvolupament de les societats democràtiques: la formació política dels ciutadans.

El llibre s’articula en tres grans apartats:

El primer està dedicat a examinar alguns dels processos de transformació que afecten avui els sistemes urbans i que estan modificant profundament la nostra vida col·lectiva.

Com assenyala el professor David Harvey en les primeres línies del seu article, “no podem separar el tipus de ciutat que desitgem de la forma de vida que volem portar, del tipus de persona que voldríem ser”. Aquesta observació tan íntimament relacionada amb el concepte mateix d’educació vertebra aquest capítol inicial que s’atura en les mutacions contemporànies de l’espai públic –Zygmunt Bauman–, en els processos migratoris i les seves implicacions culturals –Blair Rubble–, en el poder dels mitjans de comunicació –Josep Ramoneda–, en les insostenibles desigualtats socioeconòmiques a escala internacional –Arcadi Oliveres–, en la recerca “d’autenticitat” en les formes de desenvolupament urbà –Sharon Zukin–, en la inclusió de la perspectiva de gènere en la construcció del sentit de comunitat –Olivia Guaraldo–, en les respostes culturals a l’envelliment de la població –Antón Costas–, en els nous vincles socials que genera Internet –Genís Roca– i en la rellevància dels governs locals en la governança mundial –Elisabeth Gateau.

El segon apartat té com eix vertebrador l’educació, aquesta relació que hi ha entre el coneixement i les seves formes de transmissió, entre els processos d’aprenentatge i el desenvolupament personal, entre el saber acumulat i la singularitat única que defineix cada persona… en definitiva, entre la privacitat i la sociabilitat necessària que requereix la ciutadania. L’educació entesa com la capacitat que ens permet recrear constantment la nostra forma d’entendre i estar en el món.

El professor Richard Sennett en la seva revisió del concepte clàssic de caràcter contextualitza aquesta consigna contemporània “res a llarg termini” que defineix un nivell de consciència present avui en la vida quotidiana de molta gent. Aquesta percepció de fragilitat tan generalitzada suposa un repte molt difícil d’afrontar. No hi ha qualitats més allunyades dels processos de l’aprenentatge i de la consolidació del saber que la inestabilitat, la manca de permanència i la immediatesa.

En aquest capítol s’apleguen aportacions al voltant del debat intercultural que té lloc avui a les ciutats –Néstor Garcia Canclini–, de la funció contemporània de les biblioteques, indiscutibles reserves de saviesa des de l’antiguitat –Alberto Manguel––, de la idea de ciutat com arxiu –Vyjayanthi Rao–, de la connexió entre escolarització i educació en les ciutats contemporànies –Maxime Greene–, de la concepció del propi medi urbà com espai educatiu bàsic –Jaqueline Moll–, de la relació entre educació i justícia –Juan Carlos Tedesco–, dels vincles entre educació i vida política a les ciutats –Joan Subirats– i de la inevitabilitat de la formació permanent dels ciutadans –Philippe Meirieu i Joan Manuel del Pozo.

Finalment, però no per això menys important, la tercera secció del llibre presenta sintèticament la memòria dels congressos celebrats cada dos anys per l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. La història d’aquestes trobades apunta al desenvolupament d’una idea que fa només vint anys semblava una mica extemporània i que avui acull i promou múltiples iniciatives en prop de 400 ciutats del món.

En aquest capítol també es recull el testimoni d’algunes d’aquestes ciutats que han arriscat decididament per fer visible el component educatiu que hi ha en la seva acció política regular.

El llibre es clou amb un text del director general de la UNESCO, Koïchiro Matsuura, en el qual s’assenyala que “l’educació i la formació són els tresors més valuosos que tenen les ciutats en el context de la globalització”. Espero que aquest llibre serveixi per fer extensiva la idea i suggereixi noves maneres d’entendre l’educació, lligades al desig de plenitud a què aspiren i hi tenen dret tots els éssers humans.