Darrera conversa amb Jorge Oteiza a casa seva

Escoltar Jorge Oteiza era per a mi un  gran plaer. M’encantava escriure les seves paraules a la meva petita llibreta de butxaca a mesura que les anava pronunciant. Jo no perdia de vista la intensitat de la seva mirada, mentre els meus dits, tots sols, triaven les lletres i les vessaven sobre la fulla blanca. Ni ell ni jo érem realment conscients d’aquest gest d’escriptura que es mantenia discretament ocult sota la superfície de la seva taula, sempre plena de llibretes i llapis.

L’Adela de Bara, amb qui vaig compartir la darrera d’aquestes converses, la va transcriure i la va transformar en una mena de pergamí antic que després va circular entre els amics d’Oteiza com un petit record de família.